Qui no s’ha enamorat de Tossa o d’algun dels seus vilatans? Jo m’he enamorat dues vegades de dos persones amb el mateix nom. El primer el vaig conèixer dins de la vila enmurallada, els dos estavem treballant en una feina ben curiosa i relacionada amb l’amor: ell casava a una parella i adjuntava la seva firma al compromís que adquirien, jo inmortalitzava aquell preciós moment amb la meva cámara…

Poc a poc, amb el temps, la lluna i una cuca de llum que va il.luminar el primer petó, vaig caure rendida a un tossenc. Vaig canviar la vida plena de soroll, corredisses, fums i llums d’una ciutat per instal.lar-me en aquesta petita vila, blava per la banda de mar, amb una remor d’onades nocturnes i uns dolces onades que t’acaronen els peus a l’estiu; i verda per la banda de muntanya, amb camps de flors i molts camins per descubrir.

Tossa te un no-se-què que atrau, de sempre hi ha hagut gent d’arreu del món que ha deixat el seu país natal per venir a viure aquí, atrets pels seus color i la seva llum, per les estacions tan marcades que te, desde l’hivern mes tranquil i silenciós, fins l’estiu més animat en quant a gent i oferta pels turistes, tot passant per una primavera de renaixement i una tardor de descans…

El segon gran amor de la meva vida, va sorgir de la màgia de la unió i de la felicitat de trobar-me en un lloc gairebé paradisiac, un petit tossenc que em va omplir el cor de joia només arribar a aquest món…

Nora Cuenca